XIX primeres ferides

Xemeneis de fades, Nevsehir, Turquia 2010 © E.S.

I     Si el pi parlara,
 però no es mou.

Ens mofem d’ell,

malgrat que ell romandrà,

i nosaltres partirem.

“Pi de la Seu de la Nucia” 05 de novembre de 2010

II     Una nit de gaites

a canvi de tavernes basques.

Una vetllada surrealista

de descans i reflexions.

Què serà de nosaltres?

“Millor haguera sigut fer la nit” 06 de novembre de 2010

III     Què és l’amor?

Què ens fa estimar?

Qui pot saber,

tant s’ha escrit,

i tan poc s'hem amat.

“Estimem?” 06 de novembre de 2010

IV     Es pot confondre

amor i amistat? 

Acàs es pot separar,

                        si a l’amistat li fiquem passió,

                        es pot convertir

               en obsessió.

                        “Obsessions” 06 de novembre de 2010

V     Què pot haver més gran

que l’amor d’una mare

a son fill?

No res, més l’amor

l’amor de son fill a ses fills.

“Mare” 06 de novembre de 2010

VI     Pare, tu que ho donares

tot per nosaltres.

Tu que lluitares i ens

estimares.

Ta força ens

guia des de mar i

muntanyes.

“Pare” 06 de novembre de 2010

VII     El pi solitari

del penya-segat de la Nucia. 

Així em sent jo

moltes vegades,

en aquesta nostra terra.

“Soledat” 14 de novembre de 2010

 

VIII     Al mes d’octubre

fent un passeig vora la mar

des de la platja de Daimús

al Grau de Gandia. 

Me n’adone que l’aigua és calmada i templada,

d’un color blau-verd cel. 

Mire cap a l’infinit

i veig lo nostre esplèndid mar Mediterrani

a la dreta el Montgó,

a l’esquerra el Montdúver,

i a nostra esquena, el Circ de la Safor. 

Si a més l’amor m’esperes a la llar,

si fos cert que existeix el paradís,

no ha d’esser

molt lluny d’ací.

“Un octubre a la Safor” 04 d’octubre de 2010

IX     Què cada paraula et porte on diu

que es mantinga com un bàtec del cor

que romanga la llengua

que nostra mare ens va ensenyar

que conreem el seu ús

dignificant nostre

esperit.

“Tremolor” 16 de novembre de 2010

X     Mai vaig tenir el desig

d’ésser qui sóc. 

Sempre vaig preferir perdre

per no ofendre a quelcom. 

Per mi l’orgull és la maduresa,

l’assertivitat d’ésser qui sóc.  

Respectant-te sense ferir-me.

estimant-te sense deixar d’ésser, 

jo mateix.

“Orgull” 16 de novembre de 2010

 

XI     Per què s’empenyen en dir-li destí

al que li volen dir atzar? 

Un atzar atzur,

pura probabilitat

de l’infinit univers. 

Caldria més,

fixar-se amb els estels

i els seus designis. 

I deixar les religions,

per a temps passats, 

més obscurs.

“El destí atzarós” 16 de novembre de 2010

XII     Què és si no la homofòbia?

Què és si no el racisme?

Qui són si no els misògens?

Qui són si no els torturadors d’animals?

És que la xenofòbia no és més que un gran

complexe d’inferioritat?

Poden ells estimar-se a si mateix, si no poden estimar

a la resta dels éssers vius diferents? 

És que no és d’ésser un ent inferior aquell que imposa

sa llengua, cultura i religió?

“Éssers inferiors”  16 de novembre de 2010

XIII     Si tornarà a viure,

no canviaria res. 

Ni les derrotes,

ni les tristeses,

ni els desamors,

ni els errors. 

Som més allò que ens fa perdre,

tot allò

que ens fa tornar a aixecar-nos. 

Gràcies a les adversitats,

gràcies a les enfermetats. 

Som qui som,

sempre mirant

endavant.

“Tornar a nàixer” 16 de novembre de 2010

 

XIV     Despreciar una llengua, minoritària o no,

siga o no la teua

és despreciar a les persones

que la estimen. 

Es mostrar, ni més ni menys,

una de les humiliacions

més gran s de l’home

vers a un altre.

“Intolerants” 16 de novembre de 2010

XV     Sensacions de plaer d’una conversa,

sentiments encontrats. 

Tot al voltant se m’enrevesa,

com a palpit del cúpids. 

El temps per moments s’atura,

ulls verds clars profunds.  

No vull encara que s’acabe

rica finura. 

A la vida no s’ha d’ésser poruc.

“Passeig” 03 de desembre de 2010

XVI     Escric poemes perquè la gent

es sent de sa terra,

sempre. 

La tinta caurà,

l’ànima creix infinita,

i la vida torna a començar.

“Vespre de tardor” 06 de desembre de 2010

XVII     Llegim per a viure,

llegim perquè volem. 

Llegim per ésser lliures,

llegim per ésser, 

som perquè llegim.

“Som” 10 de desembre de 2010

 

XVIII     Hauríem més bé d’educar

a deseducar, 

per a desaprendre lo après,

i aprendre a aprendre 

per aprendre.

“La nova escola” 10 de desembre de 2010

XIX     En època de bonança

seny i sentit comú,

va mancar. 

Sobrepassà el pessimisme.

No obstant, i com sempre. 

S’assossegarà la mar,

i farà

serè.

“Crisi ” 15 de desembre de 2010

E.S.