Passeu, passeu. A casa meua és casa vostra...

Fa una nit clara i tranquil·la. Hi ha la lluna que fa llum.
Els convidats van arribant i van omplint tota la casa de colors i de
perfums.
Heus ací la Blancaneus, en Pulgarcito, els Tres Porquets, el gos Snoopy i
el seu secretari Emili, i en Simbad, i l'Alí Babà i en Gulliver.

Benvinguts! Passeu, passeu.
De les tristors en farem fum. A casa meva és casa
vostra si és que hi ha
cases d'algú.

Jaume Sisa [Barcelona, 1948]

dissabte, 28 de maig del 2011

Arrelant les ferides


Nevsehir, Turquia 2010 © E.S.
I ara que a la fi hem assolit arrelar les paraules 
les fem somiar per la xarxa amb un clic d'esperança. 
Mentre la globalització digital ens uneix per tot arreu, 
altres aixequen murs d'odi i desesperança. 
Ja n’hi ha prou, de demagogs blaus. 

Si llegir ens fa més lliures i la societat, esclaus 
a contravent el migjorn guaitarà pel compromís. 
I ara que a la fi hem assolit arrelar els mots, 
els fem colpejar contra els murs amb un crit d'espers i cascavells, 
al cinamom, veurem el cel obert de mirallets.

Ens encoratgem entre molls de laments, 
a les places i als carrers del món. 
I ara que a la fi hem recollit les llavors, 
no volem muralles, nosaltres som la bretxa 
per on seguiran arrelant les diccions. 

Pel cel i la terra sentim el murmuri sorneguer, 
sobre nostres espatlles no musarem el temps. 
Ara que a la fi hem mullat les paraules caçades, 
no hi haurà mal cop de vent que ens pugui aturar. 
Anirem contra vent i marea i no ens girarem a tots els vents.


E.S.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada