Passeu, passeu. A casa meua és casa vostra...

Fa una nit clara i tranquil·la. Hi ha la lluna que fa llum.
Els convidats van arribant i van omplint tota la casa de colors i de
perfums.
Heus ací la Blancaneus, en Pulgarcito, els Tres Porquets, el gos Snoopy i
el seu secretari Emili, i en Simbad, i l'Alí Babà i en Gulliver.

Benvinguts! Passeu, passeu.
De les tristors en farem fum. A casa meva és casa
vostra si és que hi ha
cases d'algú.

Jaume Sisa [Barcelona, 1948]

dimarts, 10 de maig del 2011

Les ferides de la sort i el saber crític al Mont de Jade

Istanbul, Turquia 2010 © E.S.
“Ernest: Me has dicho muchas cosas extrañas esta noche, Gilbert. Me has dicho que es más difícil hablar de una cosa que hacerla, y que no hacer nada en absoluto, es la cosa más difícil del mundo; me has dicho que todo arte es inmoral, y que todo pensamiento es peligroso; que la crítica es más creativa que la creación, y que la crítica más elevada es aquella que revela en la obra de arte lo que el artista no había puesto en ella; que es precisamente porque alguien no puede hacer una cosa que se erige en el mejor juez de la misma; y que el crítico verdadero es parcial, insincero e irracional. Mi querido amigo, eres un soñador.

Gilbert: Sí, soy un soñador. Pues un soñador es aquel que sólo puede encontrar su camino a la luz de la luna, y su castigo es que divisa el alba antes que el resto del mundo.

Ernest: ¿Su castigo?”
Oscar Wilde, "El crítico como artista" [Dublín, 1854-París, 1900]


Em pregunteu perquè m'estic al Mont de Jade...
Somric i no responc, el cor asserenat.
Les flors de presseguer es deixen dur per l'aigua.
I és que hi ha un altre món que no és entre la gent.


"AL MONT DE JADE" Li Bai, poeta xinès [Chengdu, 701- Dangtu, 762]


I     La ignorància és la nit
sense lluna ni estrelles,
plena obscuritat.

El saber és el dia
amb sol i sense núvols,
ple de llum i raigs,
a l'alba
de matinada.
E.S.

II     Estan per tot arreu
al girar cada cantó
dins de qualsevol caixer
hi són invisibles. 

Uns tenen fam
altres dormen sota el dur cartó.
Demanen una almoina
i nosaltres,

mirem cap altre costat

sense reflexionar.

Un dia potser
serem nosaltres,
els captaires,
malalts, abandonats a nostra

sort.
E.S.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada