Soledat

Benvolgut món d’abraçada soledat
ser al jardí, negra ombra de mi mateix.
Contenir el somni com al boscatge atrapat,
no hi sé com; amb mi seràs tanmateix,
trist i decebut d’un llarg camí sense asfalt.

Et faré reina d’estrelles d’hiverns secrets
faria pànic; llençar-me sense tu,
no et veig sortida per als atzucacs estrets.
Sempre t’escolto, pinto un somriure amb tu.
Vides per llegir: just per als darrers destrets.

E.S.