"mentre la mort rellisca
pel nostre costat ignorada".
IWAN LLWYD
La mar plora, mulla els somnis, notícies
que són punyals. Mirada d'esperança
tallada, tenyida de fred obscur.
Dolguda en un soroll que escolta crits,
veus trencades, fatigades de tràgica
fugacitat del buit. Nafres porugues
que corquen un jardí adés ple de flors.
Els ulls vessen de l'alba les partícules
i plores punxes i alguns gessamins.
Dibuixes paisatges en blanc i negre,
tot passa amarg, inefable i lent.
Però s'acosta a l'orella en silenci.
La paraula s'allunya i acarona
l’enyor del temps. L'últim vers serà vida.
que són punyals. Mirada d'esperança
tallada, tenyida de fred obscur.
Dolguda en un soroll que escolta crits,
veus trencades, fatigades de tràgica
fugacitat del buit. Nafres porugues
que corquen un jardí adés ple de flors.
Els ulls vessen de l'alba les partícules
i plores punxes i alguns gessamins.
Dibuixes paisatges en blanc i negre,
tot passa amarg, inefable i lent.
Però s'acosta a l'orella en silenci.
La paraula s'allunya i acarona
l’enyor del temps. L'últim vers serà vida.
E.S.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada