Passeu, passeu. A casa meua és casa vostra...

Fa una nit clara i tranquil·la. Hi ha la lluna que fa llum.
Els convidats van arribant i van omplint tota la casa de colors i de
perfums.
Heus ací la Blancaneus, en Pulgarcito, els Tres Porquets, el gos Snoopy i
el seu secretari Emili, i en Simbad, i l'Alí Babà i en Gulliver.

Benvinguts! Passeu, passeu.
De les tristors en farem fum. A casa meva és casa
vostra si és que hi ha
cases d'algú.

Jaume Sisa [Barcelona, 1948]

dimecres, 18 de juliol del 2012

Primers Haikus


"Trosseta de llunes,
els dies sens tu, lentíssims.
Espills de mi, i tu".

"Trozito de lunas,
los días sin ti, lentísimos.
Espejos de mi, y de ti".

***

"I les flors de plàstic
també moren. Temps fugit:
closos lluny del món".

"Y las flores de plástico
también mueren. Tiempo huido:
encerrados lejos del mundo".

E.S.

dilluns, 16 de juliol del 2012

El vent s'emportarà l'última paraula


"mentre la mort rellisca
pel nostre costat ignorada".
IWAN LLWYD
La mar plora, mulla els somnis, notícies
que són punyals. Mirada d'esperança
tallada, tenyida de fred obscur.

Dolguda en un soroll que escolta crits,
veus trencades, fatigades de tràgica
fugacitat del buit. Nafres porugues
que corquen un jardí adés ple de flors.

Els ulls vessen de l'alba les partícules
i plores punxes i alguns gessamins.
Dibuixes paisatges en blanc i negre,
tot passa amarg, inefable i lent.

Però s'acosta a l'orella en silenci.
La paraula s'allunya i acarona
l’enyor del temps. L'últim vers serà vida.

E.S.

dissabte, 14 de juliol del 2012

És horabaixa


Lliges dos fulls,
guaites pels balcons.
Tanques els ulls
davall dels graons.

I et sents més buit,
nit de remors.
Del temps fugit
veus les temors.

Passen els dies,
baixes el to.
Menys de tu et fies
tallant el so.

Ple de la pols
fuges de les ments.
Tot allò que ols,
veus innocents.

Vas pels camins
al caure el llamp
pels mil confins
surts vers el camp.

I si estàs foll
per la tristesa
caus al fosc doll,
mor la feblesa.

És horabaixa,
sents el meus bleixos
sens fre, disbauxa
que flaira als feixos.

E.S.

dimarts, 10 de juliol del 2012

Ací i enllà


Per l’amistat la mar tot ho trencà
sent campió al tauler dels escacs.
En amor únic òmplic tots els bessacs,
cendres de mi, sofresc ací i enllà.

Mira’m als ulls, veuràs el fons del mar
gaudint del sol del pèlag blau endins.
I tu ets el bosc estimant-me entre pins,
jo a l’oceà barca de rems bramar.

E.S.

dilluns, 9 de juliol del 2012

Natura


Heus ací en silenci,
vivint a l’amagatall dels versos,
copsat en una mar de paper
que et bellugaria amb mi
molt lluny d’ací
a un món nou i ple de colors.

On trontollarien les estrelles
dintre les blaves nits
i es gronxarien núvols morats
sota l’atzur cel de rogenc sol
als jolius trencs d’alba.
Mentre al capvespre
quan es faria fosc
la lluna es mudaria
en taronja passió
i al xiuxiueig de les branques
dels bells pins
solfejarien les oronetes
sobre la partitura d’un vent
pur i fresc de gregal.
On la terra, la barca,
el vi i la pluja
serien nostres.
On mai més no gemegarien
els cors més purs
ni es pondria l’obscuritat
en nostres ànimes,
formoses i bondadoses.


E.S.

dijous, 5 de juliol del 2012

El llop i la lluna


Com l’udol  d’un blau llop ferit
al més profund de la memòria,
recorde tota bella història
en l’abisme d’aquest oblit.

Perdut, fosc, en la indiferència

d’aquelles nits de lluna plena,
i acaronant un cor que drena
dins de la meua consciència. 


E.S.

diumenge, 1 de juliol del 2012

Silenci obscur


Aquest silenci ens fuig com
l’arbre que es plany en l’espai fràgil
i lluny surt del bosc que ja no
aguanta l’estructura, i mor.

Pot ser una olivera antiga
o un bell pi que travessen el
pont contra el capvespre? Ara no
els deixem caure en un forat

obscur. La fosca memòria
que vigila les nits i guarda
muda l’antic xiuxiueig de
les branques. Tancades les portes

de les verdes finestres quan
el foc, descontrolat, es munta
a prendre àvid la sorpressa
mort de la natura. Ara, buit,

passege el descònsol on no
creix sinó la cendra. La vida
tempta l’esperança d’un dia
roig i gris, en lluita amb un cel

que es cobreix l’ànima de somnis
negres. Tanmateix ja ningú
creu en futurs. I més plore, plore
per tots aquells que ja no estan.

 E.S.